VILLENA GRUPO GLEM 55- LLOSA BÀSQUET 31

Cinqué partit de lliga, i tercera derrota, i amés de forma consecutiva.
Aquesta setmana no dispose de l'acta, per la qual cosa no podré donar dades de anotació.Però vos relataré mes o menys el que va passar:

Partit que es va disputar el pasat diumenge a les 10 del matí en la localitat de Villena. fora del pavelló, un fred que que tombava les teules, però dins, perfectes condicions per a practicar basquet, sens dupte ens trobavem al millor pavelló de la categoria.

Ens presentavem amb tota la plantilla al complet a excepció de Camús, que te una fisura al dit de la ma. Erem 10 homes.

Davant teniem un equip, amb precticament els mateixos jugadors de l'any pasat, afegint un menudet base amb molt bona ma, i un pivot alt que fins al moment ha demostrat ser el tio mes ''gorrino'' i antiesportiu que ens hem trobat durant la temporada, un indesitjable vamos. Sols vos diré que als 3 segons de entrar a la pista es va ficar a pegarme patades al genoll, colsades i estirons a la camisa. Sense paraules.

El Villena es la clara imatge de la veterania ,les taules i l'ofici. Un equip que tot i estar prou limitat tècnicament(no tenen cap jugador amb un 1 contra 1 destacable), fa un joc molt practic i tremendament efectiu. Roden el baló a les mil maravelles per tal de buscar la millor opció, tanquen molt be el rebot i tenen les coses clares en defensa. En conclusió, un equip molt serios.

Però per a la seva sorpresa nosaltres vam eixir enxufadisims, i de la ma d'uns inspirats Saul i Gabri els va endorsar un 0-7. Diferencia de 7 punts que vam aguantar fins a la fi del primer cuart.

Però a la represa, el equip erratic, insegur i tremendament dèbil de les ultimes jornades va eixir a relluir. Ens ficarem nerviosos, comensarem a no saber a que juguem... en definitiva, en un bufit capgiraren el marcador, arribant al descans nosaltres 5 punts baix.

A la represa mes del mateix, fer la vergonya, això es el que vam fer, el Villena sense fer un bon partit, simplement rodant el baló, (cosa que nosaltres ens neguem a fer),va ampliar la ventaja fins als 20 punts.
Soles vam anotar 5 punts entre el segon i el tercer cuart junts!!!VERGONYOS!!!

I el problema no es que no sapigam tirar, sino que no sabem quan hem de tirar, la gent no roda el baló, no se seleccionen els tirs, i la majoria de vegades es tira forsat i amb el defensor davant. No sabem a que juguem, i seguim sense arribar als 40 punts , i aixi, NO ANEM A GUANYAR NI UN PUTO PARTIT!!!

Potser a alguns aquesta cronica vos pareixca un poc pujada de tò, però es el que hi ha, avore si ens fiquem les piles ja d'una i traguem açò endavant.
Avore si deixem d'una vegada de jugar paxangues als entrenaments i millorem les coses amb treball i constancia. Els equips seriosos entrenen com cal per millorar les coses, i jo vuic que el LLOSA BÀSQUET siga un equip serios. NO CREGUEU??

Em pareix una llàstima que tenint una plantilla per a estar entre els primers de la segona zonal, ho tirem tot a rodar, simplement per pasotisme, per no tindre cuatre conceptes basics de joc colectiu, i per voler fer cadascun la guerra pel seu compte. I que conste que en tot açò que dic m'incloc a mi mateix també.

Magradaria que aquest post servira com a punt de inflexió per a que canvien les coses. Tenim les ferramentes per a fer una gran temporada, i sols depén de nosaltres el acoseguir-ho o no.

El pròxim partit juguem fora front a LA FONT, equip que ve de perdre en casa front al Castalla, cosa que ens mostra que en aquesta lliga ningú es intocable. Despres ens esperen 3 setmanes de paró lliguer, fins al 12 de decembre , quan tornarem a jugar.

Açò es tot, UN FORT ABRÀS!!!

La casa de Jordan (i altres coses).

Aquesta setmana deixarem les batalletes a banda i tornarem al "mesclaillo".

- El primer que faré (no siga cosa que se m'oblide, com va ocorrer fà dues setmanes) és ensenyar-vos la caseta de Michael Jordan:



Podem veure una pista de tenis, i justament al costat trobem el que sembla un pavelló, encara que segons hem pogut llegir Jordan té un pavelló a casa, però aquest està situat al sotano. Segons diuen, aquesta pìsta és idèntica a la dels Bulls (idèntica decoració, mateixes graderies i marcador idèntic).

- Seguim amb Jordan i el que va fer a la seua època universitària (sembla):



- I ara la rèplica de Saquille:



- El joc de la setmana:

http://www.oyunlar1.com/juegos.php (no em deixa posar un hipervincle, copieu i pegueu que costa poc)

Com no, el bloc del Llosa bàsquet també vol unir-se a la Bernimania amb aquest joc. Es tracta d'anotar el màxim de punts posibles en un joc que simula un concurs de triples. No he pogut provar si podem tirar a tauler (seria l'hòstia).

- L'anell de ¿¿¿Kobe???



Com podeu veure, aquest any els anells de campió de l'NBA venen personalitzats, però...A quin altre jugador que també es tira fins les sabatilles i és també company de Gasol sembla la cara de l'anell?

- Per a acabar dos videos molt actuals. En primer lloc el ridicul de Lavrinovic aquest cap de setmana passat.



En segon lloc la bofetada que li pega Ginobili a una rata penada i que sembla que suposa la mort inmediata de l'animal. Jo no vaig a dir que Ginobili siga un descervellat, d'aixó ja s'encarrega la PETA (jajajaja) que es tracta de l'associació de defensa dels animals, la qual ha emés el següent comunicat:

"Para derribar a un animal minúsculo y matarlo hace falta un hombre muy pequeño o uno que no sea capaz de razonar. Estamos en un momento en el que los deportistas en particular necesitan comportarse de la mejor forma posible ante cualquier animal y demostrar que tienen cerebro y corazón, y no sólo fuerza física"



No se que és pijor, el que ha dit la PETA o les 8 injeccions que ha hagut de posar-se per evitar el contagi d'una enfermetat.

- Com a conclusió, i sense cap ànim de polemitzar volem fer-li una proposta al nostre jugador Josep per a que la tinga en compte la propera vegada que tornem a jugar front a l'Albaida:

DERROTA A CASA FRONT AL CB.AYORA

Amics que seguiu el bloc, malauradament em toca contar-vos la segona derrota del nostre equip, el LLOSA BÀSQUET, en la present temporada. Aquesta fou a casa, front al Ayora, i per el resultat de 29-43.

I es que el factor determinant del encontre fou el rebot, ja que l'equip visitant ens va superar molt amplament en aquest aspecte, disposant en algunes jugades de fins a 4 rebots d'atac, i així mai es pot guanyar.

També s'ha de dir que el Ayora es un equip tremendament fisic i atlètic per a la segona zonal, disposant de jugadors amb prou centimetres i kilos de muscul. Aquest fet va suposar la gran superioritat a les dos zones que van exibir, i que baix el meu punt de vista va ser el que els va permetre guanyar el partit, ja que si ens agafem a tècnica individual, el nostre equip es clarament superior.

Un altre fet que si no millorem eu pasarem mal, es que no pot ser que en dos partits que hem jugat a casa, en cap dels dos hem arribat als 30 punts. Xifra baíxísima, i amb la qual no fem res.

Si no pasem dels 40 punts en tots els partits de casa, hem pareix a mi que pocs partits mes guanyarem.

I be, anem al que va ser el partit.

Nosaltres arribavem al partit amb 10 jugadors, sols amb la baixa de Fede, el qual es reincorpora al equip el dilluns. I tenint en compte que a Ricardo ni està, ni s'el espera, així que la plantilla es de 11 jugadors.

Al primer cuart, el Ayora ja començava a exibir el seu poderio físic, anotant a prop de cistella. Però nosaltres gracies a l'acert de Vicent des de la mitjana distancia, ens manteniem dins del partit, arribant a la fi del cuart 9-12.

Al segon cuart seguia la igualtat, pero ens seguia costant trobar l'anella. El rival, tot i no tindre ningun jugador talentós ni tiradors clars, a base de rebots d'atac i pilotes doblades anava fent forat a la nostra zona, la cual es veia impotent davant la gran garra dels pivots visitants.

I es que la veritat siga dita el Ayora va vindre a la Llosa a per totes, i això es nota.

Al descans,16-21 per als rivals.

El partit estava igualat, haviem aconseguit parar el actiu joc visitant, i era hora a la segona part de fer un pas endavant i aconseguir ficar-nos per davant al marcador.

Però res d'això, sino tot el contrari, ja que a la segona part el domini rebotejador del Ayora encara fou mes evident. I açò, unit a les nostres perdues de baló, i al mal dia en atac dels nostres, va fer que el Ayora sen anara per mes de 10 punts. A la fi del tercer cuart: 22-35.

A l'ultim cuart ho intentarem, sobretot de la ma de Gabri, però no era el seu dia, i només fou capas de anotar 1 de 4 en triples, tot i axò fou el segon maxim anotador del equip amb 7 punts.

Però es tiraren i molt en falta els punts de Saul, Edu, Camus o Jaime.

A la fi del partit 29-43, derrota per 14 punts de diferencia, que hagueren pogut ser mes.

Dels nostres, destacar a Cento, que va jugar prou millor de com ho feu a Albaida, tot i que pot millorar mes, i l'acert ofensiu de Vicent amb 14 punts.

La reflexió que jo fag es que hi ha moltes vegades durant el partit, que no sabem a que juguem, es fan uns pases rarisims i no es fa un joc facil i dinamic com el que vam fer a Agost.

Amés, fem molts pocs punts, si no millorem ofensivament no farem res aquesta temporada.

I el rebot, hem de millorar molt el rebot.

Es molt prompte, i ja duguem dos victories, pero hem de ser ambisiosos i millorar molt si volem asolir les 10 victories. Ara ens toquen dos desplasaments complicadisims a Villena i La Font, i si no millorem molt ens pasaran per damunt fàcilment.

Crec que si ens ho proposem hi ha qualitat de sobra per a fer una bona temporada, però per això es necesita el compromís i la capacitat de superació de tot l'equip, tant als partits com als entrenes.

Per mi açò es tot,que sigau feliços, ADEU!!

''EL MIXPOD DE VINCE'': TORNA LA MILLOR MÚSICA AL BLOC!!!

Amics que seguiu el bloc, huí vag a eixir un poc del guió per acostarvos l'ultima novetat del bloc, es tracta del ''MIXPOD DE VINCE''.

Son nombreses ja les peticions dels lectors que hem demanaven que tornara la música al bloc despres del éxit que tingueren els 33 de Vince. Primer en la seva versió ''Black'', i mes tart amb la musica dels 80.

Però com ja vag dir, des de fa mes de 3 mesos, el reproductor ''PLAYLIST'' encarregat de la música dels 33 de Vince, va deixar de funcionar, i durant tot aquest temps ens hem quedat sense música. Pero aquesta setmana he decidit solucionar aquest problema, i e buscat un nou servidor de musica per a blogger, mes modern i complet que el anterior, es tracta de MIXPOD.
Reproductor que estarà situat a la part mes baixa del bloc.

Aquest reproductor a part de reproduir les cansons de la llista de manera aleatòria, te el gran avantatge que ens permet veure el videoclip de les cansons sense tindre que abandonar el bloc, directament al panell de control del reproductor!!!

Si si, com ho senten!!, per fer-ho sols teniu que clikar sobre la paraula ''video'' situada a la part superior esquerra del panell, com be s'explica en aquesta foto.

Amés, al ''MIXPOD DE VINCE'', no hi hauran un numero determinat de cansons, ni de ningun estil en concret, ja que està obert a rebre totes les peticions musicals que vosaltres manifesteu a traves del chat.
Per començar e ficat cansons dels meus grups preferits com: Marea, Extremoduro, Fito, Red hot chili peppers, Bon Jovi, Albertucho, Ne-yo... entre molts altres.

Espere que sigau participatius (no pesats,jeje, com el de ''entre dos tierras''), i que disfruteu de la millor musica mentre visiteu el bloc.

Recordar-vos que al post de baix podeu seguir disfrutant d'un espectacular reportatge de Vule: URRS-USA Durant la guerra freda.

Açò es tot, tornare dema amb la previa. ADEU!!!

USA-URSS: Una batalla durant la guerra freda (II)

La segona parada d’aquesta miniserie va transcorrer als jocs olímpics de Seoul l’any 1988, però seria molt superficial obviar altres cites entre l’any 72 i l’any 88 on els USA i la Unió soviètica foren protagonistes.

- En primer lloc seria injust no nomenar que els Estats Units guanyaren l’or als jocs de Montreal 76 d’una manera sobrada, aixó si, sense que enfrontar-se directamente als soviètics.

- L’any 1983 (posiblement l’enfrontament USA-URSS menys conegut) els dos equips disputaren la final del mundial junior de Palma de Mallorca, amb un resultatt de 82-78 favorable als americans i amb Sabonis anotant 31 punts (vore crònica del partit.). Si teniu interés per vore. o descarregar-vos. aquest encontre vos pose l’enllaç.

- El tercer aperitiu abans de Seoul va tenir lloc al conegut “Mundobasket” disputat l’any 1986 a Espanya, concretament a la final, on USA va tornar a guanyar a la URSS de Sabonis, el qual va tenir el primer duel amb Robinson, amb qui es trobaria també l’any 1988. Buscant informació d’aquest partit vaig trobar una curiositat: si poseu al buscador del Google les paraules “mundobasket” “USA” URSS” la primera web que apareix és la de “El Gran Kareem” posiblemente perque el seu bloc siga el que continga més partits d’aquest campionat. Si voleu vore. o descarregar-vos. la final del mundial 86 vos deixe els enllaços.



També caldria destacar que a les olimpiades del 80 i el 84 no va poder donar-se la posibilitat de que USA i URSS s'enfrontaren pels tristament coneguts boicots. L'any 80 les olimpiades es celebraven a Moscú i per aquell temps els soviètics acabaven d'envair Afganistan, els americans estaven totalment en contra d'aquella invasió (curiós, jeje) i van prohibir taxativament que els seus esportistes acudiren a l'event.

L'any 84 va ocorrer tot el contrari, la URSS i la resta de païssos comunistes (exceptuant Romania) no participaren a Los Angeles. Totes aquestes traves evitaren que durant 16 anys els millors equips nacionals de bàsquet no es veieren les cares.

Els jocs olímpics de Seoul (o Seul) sempre seràn recordats pel possitiu de Ben Jhonson a un control de dopatge inmediatament despres de guanyar la final olímpica i de batre el rècord del món. Aquest fet té la seua importància i una gran relació amb la competició basquetbolística.

Personalment pense que els americans van fer tot el posible per no perdre la seva supremacia a la competció dels 100 m llisos, i açó donava mostres del pes específic que tenien dins l'esport en general i del COI en particular, cosa que donava a pensar en les dificultats que es trobaria aquell que intentara guanyar els yankees al seu esport nacional.

Parlant estricament de la competició, caldria donar importància a un fet del qual tornarem a parlar despres, aquest fet fou l'entrada en escena d'un tercera potència al món del bàsquet, l'antiga Iugoslavia, amb uns joves jugadors que marcarien una època al bàsquet europeu foren capaços de derrotar a la URSS a la fase de grups i d'aquesta manera forçar que els Estats Units i els soviètics s'hagueren de veure les cares a les semifinals. Pel que fà al camí dels USA fins a les semifinals dir que fou un passeig i que solament Canadà va oferir resistència.

Tres olimpiades despres i amb molts comptes pendents els Estats Units i la URSS es tornaven a veure les cares. El clima polític havia canviat, l'entrada de Gorbachov a la presidència soviètica uns anys abans i l'arribada amb ell de la perestroika havien suavitzat les tensions polítiques, però la rivalitat esportiva era extremada. Com a exemple d'açó foren les dures crítiques rebudes pel metge dels Portland Trail blazers per part del seleccionador nordamericà Jhon Thompson pel fet d'haver operat amb èxit el peu de Sabonis, cosa que li va permetre recuperar-se a temps i participar a Seoul. O l'oposició per part de Thompson que els seus col.legues convidaren a equips rusos per fer gires als Estats Units, amb el "perill" que suposava que aquestos apreneren els secrets del bàsquet americà.

L'estategia nordamericana des del començament del partit fou una aposta per explotar el seu joc físic, realitzant pressing per tota la pista i utilitzant el recurs del contracolp. Però els soviètics no tardaren en trobar una solució: buscar a Sabonis a meitat pista, el qual era no solament molt difícil de defensar donada la seva envergadura, sinó que degut a la seua habilitat per donar bons passes aconseguia trencar una i altra volta la presió americana. La càrrega de personals per part de Danny Manning als primers minuts de partit junt a l'encert dels francotiradors soviètics (millor dit lituans) Marciulenis i Kurtinaitis posiblilitaren que els soviètics arribaren al descans 10 punts dalt.

A la segona part, a banda del concurs de triples dels lituans, Sabonis (també lituà) es va fer l'amo de la zona, aconseguint guanyar-li la partida a David Robinson, que juntament amb Dan Majerle foren els únics que varen mantenir vius al seu equip fins l'últim minut.

El marcador final fou de 82-76, però el més important, a banda del resultat és la sensació de superioritat oferida pels soviètics (a diferència de l'any 72 on la victòria va semblar un miracle). El seleccionador soviètic Gomelski va dissenyar una estratègia intel.ligent basada tant en el joc interior com en el llançament exterior, mentre que Jhon Thompson va pecar de desenvolupar un joc extremadament defensiu.



- Descàrrega partit complet.
- Visualització partit complet.

Les crítiques dels periodistes nordamericans foren demolidores, comparant la derrota amb la guerra de Vietnam, criticant la convocatoria de jugadors ultradefensius en detriment de jugadors més ofensius per part de Thompson. Inclús va haver un periodista que va tenir una idea novedosa, convocar a jugadors de l'NBA per als propers jocs de Barcelona. Les paraules de Thompson a la roda de premsa despres d'arribar a Estats Units foren una premonició: "si haguera pogut convocar a Michael Jordan, Larry Bird o Magic Jhonson ho haguera fet".

A la final, els soviètics varen guanyar clarament a Iugoslavia, venjant així la derrota a la primera fase i guanyant l'última medalla d'or de la URSS als jocs olímpics, ja que un posterior desmembrament de la URSS imposibilità no solament açó, sinò que els duels USA-URSS es tornen a repetir i que els Estats Units puga venjar-se.

Però com hem dit abans, el torneig de bàsquet a Seoul va marcar un punt d'inflexió al bàsquet mundial. Per una banda va apareixer una emergent Iugoslavia amb jugadors com Kukoc, Petrovic, Divac i Radja que no solament dominarien el basquet europeu, sinó que alguns van arribar a ser grans jugadors a l'NBA, cosa que trencava el "bipartidisme" establert fins l'època. Per altra banda la URSS, a diferència del que va ocorrer a Munich va comptar amb jugadors d'una qualitat semblant a la dels nordamericans, per la qual cosa no es pot qualificar de sorprenent la victòria soviètica.

Aquest nou panorama va motivar que els Estats Units deixara de comptar amb jugadors universitaris per a representar a la seua selecció, conformant als jocs olímpics de Barcelona el millor equip de tots els temps.


Equips:

1ª:URSS:
Seleccionador: Gomelski
Jugadores: Aleksandr Volkov, Tiit Sokk, Sergei Tarakanov, Sarunas Marciulonis ( 7 temporades NBA), Igors Miglinieks, Vadim Tikhonenko, Rimas Kurtinaitis, Arvydas Sabonis (7 temporades NBA), Victor Pankracskin, Valdemaras Chomicius, Aleksandr Bilostinny, Valery Goborov.


2ª:Iugoslavia:
Seleccionador:
Jugadores: Drazen Petrovic ( 6 temporades NBA, hall of fame), Zdravko Radulovic,Zoran Cutura, Toni Kukoc (13 temporades NBA, 3 anells), Zarko Paspalj, Zelimir Obradovic, Jurij Zdovc, Stojan Vrankovic, Vlade Divac (16 temporades NBA, All-star), Franjo Arapovic, Dino Radja, Danko Cvjeticanin.


3ª:Estats Units:
Seleccionador: John Thompson
Jugadores: Mitch Richmond (guanyador d'un anell NBA i sis voltes All-star), Charles D. Smith, Verny Coles, Hersey Hawkins ( una volta All-star), Jeff Grayer, Charles E. Smith, Willie Anderson, Stacey Augmon, Dan Majerle (3 voltes All-star), Danny Manning (2 voltes All-star, nº1 draft 88), Herman Reid, David Robinson (10 voltes All-star, guanyador de dos anells, nº1 draft 87).





(Sabates de bàsquetbol conmemoratives dels jocs olímpics de Seoul i utilitzades per Patrick Ewing a principis dels anys 90).